Fa molts anys, en els meus primers anys de l’escola ens van demanar escriure i dibuixar un conte. Ja no recordo ben bé de què anava la historia però recordo com n’estava de feliç amb el meu resultat. És una de les feines que més em va agradar fer de petita i amb diferencia. Vaig fer uns dibuixos preciosos i vaig crear una història fantàstica. O com a mínim així ho creia jo.
La portada del conte era una pàgina sencera dibuixada amb dos peixos i el títol: Pecito y Pecita. Vaig entregar el treball molt orgullosa de la feina feta i crec que m’era fins i tot igual quina nota em volguessin posar. Jo ja sabia que allò era genial!
La sorpresa i el disgust me’l vaig emportar quan em van retornar el treball. La meva preciosa portada i els meus preciosos peixos estaven tatxats de vermell. M’ho van tatxar i corregir Pecito per pececito i Pecita per pececita. Allò no era just! Com havien pogut tacar de vermell la meva obra d’art? Estava indignada. Jo sabia perfectament que pececito s’escrivia pececito però el meu personatge es deia Pecito! N’estava tan convençuda que vaig anar a parlar amb la mestra i li vaig dir que allò que havia fet amb el meu treball no era just, que jo ja sabia com s’escrivia pececito però que el personatge del meu conte es deia Pecito.
La mestra em va dir que allò era una falta, que estava malament i que per tant m’ho havia de corregir. Jo no hi vaig estar d’acord. No pots guixar ni corregir un dibuix per cap motiu del món.
Ho continuo reivindicant més de 30 anys després: les nenes i els nens, tinguem l’edat que tinguem tenim el dret i el deure d’inventar noms, històries i personatges que no tinguin res a veure amb la realitat. Potser a la realitat li sembla malament el què hem creat però per sort el món de la imaginació sempre ens donarà la raó. Pecito es deia Pecito i Pecita es deia Pecita. Ells m’ho van dir i així ho vaig escriure jo. No es pot corregir la creativitat per molt que el senyor word m’ho continuï marcant en vermell.