La Fàbrica de les Coses Perdudes
La Paula va arribar a un magatzem mig fosc. Era de dia i algun raig de sol es colava per unes finestres a prop del sostre, que era molt alt, ben bé semblava una fàbrica antiga.
Aquells rajos il·luminaven bàsicament la pols que hi havia en aquell lloc, però la imatge, lluny de ser tenebrosa, era de gran poesia! Semblava que hi havia petits éssers voladors jugant amb aquells rajos de llum, donant tombarelles i empenyent-se els uns als altres divertits. Hi havia milers d’homenets i fadetes i si els miraves fixament podies veure o imaginar clarament tots els seus moviments.
La Paula es preguntava com pel sol fet de perseguir una papallona havia arribat fins aquell lloc estrany. Recordava bé com havia anat la cosa: Estava al camp amb la seva família quan la va veure. Era tota d’un groc intens i tenia puntets roses a una de les seves ales. La papallona giravoltava alegrement de flor en flor quan a la Paula li va semblar que es girava i la mirava. I la Paula va pensar en veu alta: “Em vaig quedar sorpresa, com hipnotitzada de la seva bellesa i picardia i la vaig seguir alegrement jo també per prats i boscos. No recordo com vam acabar en aquell lloc però no feia gens de por. Era fosc però alegre. Hi havia muntanyes d’objectes, nines, rentadores de joguina, pilotes, bicicletes, carpetes, documents, unicorns, roba i milions de coses més. També hi havia un pergamí gegant que deia: “ El valor de les coses ve de la il·lusió que has posat en elles. Benvinguda al lloc de les coses perdudes!”.
Cadascun d’aquells objectes tenia una història al darrera i la Paula veient-les entenia la tristor de la persona que les havia perdut. Estranyament, en aquell lloc, la Paula podia sentir les emocions darrera de cada pèrdua. Hi havia un jersei molt antic i la Paula va notar com al darrere hi havia una nena plorant. El jersei l’havia fet la seva àvia amb tota la il·lusió del món durant tres mesos i poc després de regalar-li, la nena el va perdre. També hi havia una ploma molt antiga darrera de la qual hi havia un nen trist perquè era un record del seu avi o una guitarra que s’havia trencat i era un regal de reis, o un ós de peluix o un vestit nou i tantes i tantes coses.
A poc a poc la Paula també va començar a percebre fortament el sentiment d’alegria darrera de cada objecte, l’alegria de qui el va regalar i l’alegria del moment de rebre’ls i sobretot l’estima darrera de cada regal. Aquells sentiments estaven intactes en l’objecte, en els diversos objectes i la Paula es preguntava: “Perquè les coses materials tenen tant de significat emocional per nosaltres?, Perquè traslladem als objectes l’estima a les persones? Perquè donem tant de simbolisme a les coses? Perquè ens posa tristos la pèrdua?”
La Paula estava pensant totes aquestes coses quan de sobte aquella sala gegant es va il·luminar, hi havia rajos de sol per tot arreu i a cada raig milers d’homenets i fadetes que amb la llum embolicaven un per un cada objecte… Era un espectacle fascinant!!! De sobte cada objecte semblava cobrar vida i corria a veure la persona que l’havia perdut i s’abraçaven i jugaven i cantaven i la Paula ho podia veure tot des d’allà on era, fins que un raig la va embolicar a ella també i va notar com volava per l’infinit i podia tocar els estels i reia amb una gran alegria i tota la boca oberta i es va sentir una amb l’univers.
De sobte va notar com la papallona groga es posava a sobre del seu nas i estava un altre cop enmig d’aquell prat i d’aquell bosc. “On és la fàbrica papallona? – li va preguntar la Paula? – On són totes les coses que perdem? S’han tornat a perdre?” La papallona va somriure i va sortir volant cap a l’infinit.
La Paula va pensar que totes les coses perdudes estan volant per l’infinit amb un somriure d’orella a orella envoltades de papallones, homenets, nens, nenes, fades i estels. I això la va fer feliç. Llavors va veure una altra papallona i la va seguir corrents.
Mentrestant a l’univers volaven feliços el jersei, la ploma, l’unicorn, l’àvia fent mitja, la fàbrica de les coses perdudes, la Paula, tu i jo i totes les abraçades i somriures del món.
Secret 1: La il·lusió que et fan les coses està volant per l’Univers.
Secret 2: Les coses no es perden, un raig les embolica i van a volar amb les fades.