El Gat del Raval

Vet aquí una vegada un gat gegant amb quatre bigotis a cada galta i una cua llarga que podia aguantar el pes de més de tres persones. Era un gat que somiava en ser viatger i recórrer el món. Volia veure París i el seu barri de Montmatre o Berlin i les restes del mur o fins i tot anar més enllà d’Europa i visitar altres continents. Aquest Gat es deia i es diu: El Gat del Raval i tenia una particularitat: no es podia moure i vivia sempre al mateix lloc.

El Gat del Raval s’intentava deslligar nit i dia, lluitava amb totes les seves forces per fugir d’aquell lloc, però mai no ho aconseguia.

AH!!! – cridava el gat desesperat.

Un dia, no sabem perquè, va deixar de lluitar. Diuen que es va calmar, de sobte, veient que no podia marxar enlloc, que es va asseure tranquil i va començar a observar tot allò que passava al seu voltant. Diuen que li va començar a agradar allò que hi veia. Hi havia persones de gairebé tots els països del món. Hi havia un noi Mexicà amb una cresta i unes ulleres que tot sovint somiava que volava, i una noia catalana joveneta amb una mirada dolça i una bonica curiositat, i un Paquistanès alegre, rient amb els seus amics, que també mostrava un somriure trist, si t’hi fixaves. També hi havia un anarquista argentí amb barba i el cabell molt i molt llarg que creia que un altre món és possible, i una noia de la Xina caminant amb pressa, i una Índia amb la roba d’infinits colors, i un Africà passejant embadalit, i músics al carrer, i manifestacions.

Realment el Gat del Raval no es podia creure tot allò que veia. Estava fascinat, meravellat, flipat i absolutament feliç. Havia estat tan ocupat volent marxar que no s’havia adonat que tenia al seu davant tot el món a la seva disposició. Que no li calia anar enlloc per viatjar. 

No es podia moure d’aquell lloc, però de cop i volta ja no notava les cadenes i es va adonar que no en tenia i que en realitat mai no les havia tingut.  

I ningú no sap si el gat va decidir marxar o quedar-se. Però sigui com sigui encara hi ha gent que diu que caminant pel Raval se l’ha trobat alguna vegada…

Potser és que li agrada molt Barcelona i sempre vol tornar! I tu? Has vist mai el gat del Raval?

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte… ja s’ha fos!

*Conte escrit pel 5é aniversari de la meva neboda Nerea